Llei de política lingüística i presència digital: Què implica per al teu web?
La pregunta de si és obligatori tenir el web en català per a empreses que operen a Catalunya s'ha tornat recurrent els darrers anys, especialment davant de la digitalització creixent dels serveis i de la pressió normativa sobre l'ús de les llengües oficials a l'administració i a l'empresa privada.
Però, què diu realment la Llei de política lingüística? Com afecta aquesta normativa la presència digital de les empreses, tant locals com internacionals, que ofereixen serveis o productes a Catalunya?
La resposta requereix mirar amb deteniment no tan sols el context legal, sinó també com s'interpreta en la pràctica i com les autoritats estan aplicant aquesta normativa en l'àmbit digital. Això significa entendre els fonaments de la Llei 1/1998 de 7 de gener de política lingüística, els seus objectius, els drets lingüístics que protegeix i, sobretot, com es tradueix tot això en obligacions reals per a les empreses en l'entorn en línia.
La clau és no limitar-se a la part literal de la Llei, sinó analitzar les adaptacions que han sorgit arran de l'evolució tecnològica i la jurisprudència recent. En la pràctica, això implica valorar els riscos empresarials de no adaptar el web al català.
Llei de política lingüística: context, objectius i abast
La Llei 1/1998 de política lingüística de Catalunya constitueix el marc normatiu fonamental per a l'ús de les llengües oficials —català i castellà— al territori català.
L'objectiu principal n'és garantir el coneixement, l'ús i la protecció del català com a llengua pròpia de Catalunya, i també assegurar els drets de la ciutadania a dirigir-se a les administracions, accedir a serveis i rebre informació en aquesta llengua.
En el preàmbul i els articles inicials, la Llei recalca la importància del català com a element identitari i vertebrador de la societat catalana. Així ho recull textualment: "La llengua catalana és un element fonamental de la formació i la personalitat nacional de Catalunya, un instrument bàsic de comunicació, d'integració i de cohesió social" (article 1, preàmbul, DOGC, 1998).
En aquest marc, el castellà és també llengua oficial, d'acord amb la Constitució espanyola i amb l'Estatut d'autonomia, però la legislació catalana ha posat l'accent en la promoció activa del català en tots els àmbits públics i privats.
El resultat n'és una normativa ambiciosa, que afecta tant l'administració com l'empresa, els mitjans de comunicació, l'educació i el sector cultural.
És obligatori tenir el web en català segons la Llei de política lingüística?
La qüestió de l'obligatorietat del web en català està directament relacionada amb diversos articles de la Llei. En concret, l'article 31 tracta de les "empreses de servei públic", mentre que l'article 32 aborda els "establiments oberts al públic".
Article 31 – Empreses de servei públic
La Llei estableix que les empreses, tant públiques com privades, que ofereixen serveis públics a Catalunya han d'emprar, almenys, el català en les comunicacions i notificacions, "incloses les factures i els altres documents de tràfic, (...) sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen".
Article 32 – L'atenció al públic
Aquest article especifica que els establiments oberts al públic a Catalunya han de fer servir "almenys" el català en la retolació, en la informació sobre els productes i serveis, en la documentació comercial i en les ofertes adreçades al consumidor. Si bé originalment aquests preceptes estaven enfocats a l'entorn físic, la redacció se n'ha anat adaptant a la pràctica dels canals digitals, incloent-hi les pàgines web, les aplicacions i les plataformes de comerç electrònic.
Què implica això per als webs?
En la pràctica, qualsevol empresa que tingui presència a Catalunya i hi ofereixi serveis o productes al consumidor final està subjecta a l'obligació d'oferir, com a mínim, la informació rellevant del web en català. Això inclou els aspectes essencials:
- Descripcions de productes i serveis
- Condicions generals de contractació
- Formularis de contacte i atenció al client
- Informació legal i política de privadesa
No n'hi ha prou que el web estigui només en castellà o en altres idiomes. El resultat és clar: la Llei exigeix que el català sigui present en la informació fonamental accessible al públic català.
Excepcions, matisos i jurisprudència: hi ha flexibilitat?
Tot i això, com sol passar amb les normatives lingüístiques, la realitat és més complexa i hi ha matisos importants. La Llei mateixa estableix que els ciutadans tenen dret a rebre la informació en castellà si ho sol·liciten, però no eximeix les empreses del deure d'informar, d'entrada, almenys en català.
¿Significa això que absolutament tot el web ha d'estar en català? No necessàriament. Les claus són la mena d'informació i el públic objectiu. Per exemple:
- Si el web és purament informatiu, sense interacció comercial, el risc de sanció és menor, encara que la recomanació oficial és igualment traduir el contingut essencial.
- Si el web permet contractacions, compres en línia, reserves o serveis interactius, l'obligació es torna més clara i estricta.
En la pràctica, la Generalitat ha prioritzat el compliment en empreses que mantenen una relació comercial directa amb el consumidor, especialment en sectors regulats (turisme, comerç, banca, telecomunicacions, etc.).
Sancions i conseqüències per incompliment
La Llei de política lingüística preveu la intervenció de l'Administració i del Síndic de Greuges davant de possibles infraccions. L'article 50 estableix que els consumidors poden presentar queixes si consideren que els han vulnerat el dret a ser informats en català.
En els últims anys, la Generalitat ha intensificat les inspeccions i les campanyes de conscienciació en l'àmbit digital, amb casos mediàtics de sancions a grans portals i a empreses que no oferien el web, o parts del web, en català.
Això significa que les empreses poden enfrontar-se a tot això:
- Requeriments d'adaptació del web en català
- Multes econòmiques proporcionals al volum i a la gravetat de l'incompliment
- Dany reputacional davant de reclamacions públiques
Les sancions, encara que no sempre són automàtiques, formen part de l'estratègia de protecció i de foment del català en l'entorn digital.
Exemples reals i comparativa internacional
Un exemple paradigmàtic va ser el cas de diverses cadenes hoteleres i plataformes de reserves que van ser sancionades per no oferir els serveis en línia en català, malgrat operar a Catalunya. En tots aquests casos, l'autoritat lingüística va determinar que la informació clau per a l'usuari havia d'estar disponible en les dues llengües oficials.
En comparació, altres comunitats autònomes amb llengües cooficials, com el País Basc o Galícia, han establert marcs legals similars, encara que el grau d'exigència i l'aplicació pràctica varien segons el territori i la sensibilitat social.
La diferència a Catalunya rau en la proactivitat de la Generalitat en la vigilància i en l'aplicació de la normativa, amb una clara intenció que el català estigui present a la vida digital dels ciutadans.
Avantatges empresarials d'adaptar el web al català
Més enllà de l'obligació legal, adaptar el web al català ofereix avantatges estratègics:
- Millora de la reputació i de la imatge de marca al territori
- Més abast i connexió amb els consumidors catalanoparlants
- Compliment normatiu i reducció de riscos
- Posicionament SEO a Google per a cerques en català
- Millor relació amb l'administració i accés a ajuts específics
El resultat és clar: No tan sols és una exigència normativa, sinó també una oportunitat per diferenciar-se i generar confiança en el mercat català.
Recomanacions pràctiques per a empreses
Per complir amb la Llei de política lingüística i evitar riscos innecessaris, les empreses han de prendre certes mesures:
- Traduir al català tota la informació comercial i contractual rellevant al web
- Garantir que els formularis, les condicions i els avisos legals estiguin disponibles en català
- Revisar periòdicament els continguts per garantir l'actualització normativa
- Formar els equips interns en gestió i adaptació lingüística
Si la teva empresa opera a Catalunya, tenir el web en català no tan sols és recomanable, sinó necessari en molts casos.
El teu web compleix amb la normativa lingüística a Catalunya? T'ajudem a traduir-lo al català.
Preguntes freqüents sobre la Llei de política lingüística a Catalunya
Què diu la Llei de política lingüística sobre tenir el web en català?
La Llei exigeix que la informació essencial dels webs empresarials a Catalunya estigui disponible en català, especialment si ofereixen productes o serveis.
És obligatori traduir tot el web al català segons la Llei de política lingüística?
No és obligatori traduir tot el contingut, però sí la informació rellevant per al consumidor: descripcions, condicions i atenció al client.
Què passa si la meva empresa no té el web en català segons la Llei de política lingüística?
Es poden rebre requeriments, multes i queixes davant del Síndic de Greuges si el web no compleix l'obligació d'informar en català.
Quines empreses afecta l'obligació de la Llei de política lingüística sobre webs en català?
Totes les que operen a Catalunya i ofereixen productes o serveis al consumidor, siguin locals o internacionals.
